Aquesta entrada s’hauria d’etiquetar com a ser pares a Catalunya, però com que nosaltres vivim a Kenya i a Barcelona no tenim casa pròpia, doncs seguim sent #paresakenya.
El dia 26 de Juliol de 2017 (Santa Anna) van operar a l’Edu del genoll. Té els meniscs de les dues cames trencats i van començar pel que estava pitjor. En teoria no n’hi ha per espantar-se quan hi ha una operació de menisc perquè entres caminant i surts caminant. Aquest no va ser el cas perquè a l’Edu no li van “rebañar” el menisc sinó que li van suturar la fisura, i aquí la cosa es complica. La sutura és més delicada perquè els punts poden saltar si fas vida normal. Si la teva vida normal es estar assegut a una cadira/sofà tot el dia et pots suturar els meniscs sense problemes perquè podràs fer vida normal. Quan tallen, això no passa perquè no hi ha punts.
Què va implicar que l’Edu no pogués fer vida normal? I que l’Arnau no volgués quedar-se amb els iaios? Doncs que no vaig tenir vacances, simplement. Ara semblarà que dramatitzo però va ser així. La primera setmana pendents de l’operació i del post-operatori. Després l’Edu no podia caminar sense crosses així que massa sortides no vam fer. En aquell moment em vaig adonar de quan necessari és el suport quan tens un nen petit, perquè si estàs gairebé sola “ante el peligro” és molt cansat. Tot passava per mi, rabietes, soneta, alegria, tristor, no-se-que-em-passa-pero-no-estic-bé... TOT! I de l’Arnau també (és conya... l’Arnau va estar molt bé, de nou, és conya ;-) ). En definitiva, que si no tens suport petites coses es fan una muntanya, no hi ha descans i et quedes sense vacances, perquè fins i tot els bons moments se’t fan cansats. Així que gent que teniu nens o que en voleu tenir: FEU TRIBU!
De tota manera, si que vam fer sortidetes, no tot va ser dolent! Vam visitar als amics, vam fer barbacoes a Mollet, vam fer barbacoes a 50 graus a Fraga , vam conèixer a la Lena i a la Isabel... No hi ha fotos perquè sortien els peques i paso de posar un munt de tomàquets a les seves pobres caretes.
Unes vacances amb una miqueta de tot: drama, suspens, retrobades, tensions... de tot! I calor, molta calor! Però com pot fer tanta calor, era insuportable. L’Arnau sense roba o amb el bolquer tot el dia, buscant interiors amb aire acondicionat, donar el pit era un suplici de suar i suar... Així que no crec que tornem per l'estiu a Barcelona.
La tornada a Nairobi no va ser terrorífica i un cop a casa en el nostre ambient, en una casa a prova de nens, tot es va relaxar i fluir molt millor.