Ahir l'Arnau va fer 3 anys, però volem recordar els aniversaris anteriors.
Pel primer aniversari de l'Arnau volíem fer una cosa petita i íntima que no espantés el pobre nen i es passes la seva festa plorant. Vam invitar els seus amiguets del barri i als pares dels nens a la tarda, després de la siesta, i la festa va ser a casa. Tot estava llest però llei de Murphy, es va despertar súper tard de la siesta i es va "perdre" la meitat de la seva pròpia festa. Però va ser guai i a prova de bebès, fins i tot el pastís.
Però per aquest segon aniversari volíem fer alguna cosa una miqueta més gran perquè ja se n'adonava més del que passava i perquè ja havia anat a altres festes de nens i havia flipat amb la de coses que hi havia. Perquè una cosa és una festa d'aniversari normal i una altra el que es fa a Kenya. Val a dir que Kenya és un país especial on hi ha coses "normals" que et costen un ull de la cara i coses "especials" que estan tirades. I perquè us dic tot això? Doncs perquè la festa va ser conjunta amb l'Alya, una nena que va néixer 3 dies abans que l'Arnau i la seva mare i jo som amigues. Però als pares de l'Alya els hi agrada fer les coses més a lo gran que a nosaltres, i la festa per uns nens de 2 anys es va convertir en tot un esdeveniment que en opinió meva se´ns en va anar una miqueta de les mans. Hi havia un payaso/animador, un pinta cares, un castell inflable, menjar fet a casa i també comprat, beguda a mansalva... i molta molta molta gent. No sé si l'Arnau es va adonar del que passava o si allò era en el seu honor, suposo que si perquè va ser ell qui va bufar (escopir) les espelmes i tothom estava pendent d'ell. I després de la festa i amb calma, a obrir els regals a casa, N'hi havia una tona!
Aquesta és una iniciativa que a mi m'agrada molt de Kenya, els regals s'acumulen en una taula i tu poses una targeta amb el nom dels que participen del regal i ja està. El nen/a obre els regals després amb tota la tranquil·litat i a casa on no es perden les peces ni corres el risc que altres nens també vulguin el mateix. Així hi ha menys conflictes i si al nen no li agrada algun regal i el tira pels aires ningú s'enfada.