Jo no sé si tots els nens són iguals i tenen etapes on ho volen tot ordenat, però el nostre fill està en aquesta etapa de manera permanent. Potser és perquè a casa som una mica maniàtics de l'ordre i cada cosa ha d'estar en el seu lloc específic SEMPRE! El fet és que quan l'Arnau acaba de jugar amb una joguina la recull gairebé sempre i el que a mi m'impressiona més és que sap on van i no li canviessis pas de lloc que tindrem drama. Per si us serveix d'alguna cosa, us direm com organitzem nosaltres les joguines i les coses del peque i potser teniu sort i també us surt el nen@ organitzat.
Totes les joguines de l'Arnau tenen una safata o caixa associada (ho podeu veure a la foto), i si, fins i tot les merdetes de plàstic que tu tiraries però que sembla que siguin la joguina preferida del moment. En una mateixa safata o caixa no barregem joguines, només una per recipient. Quan era petita em feia molta ràbia perdre parts de les joguines (i a l'Edu també) i crec que una bona manera de no perdre peces és mirar després de jugar que no en falti cap. Així evitem que s'escombrin, o aspirin o trepitgin sense voler. De fet a Kenya no hem perdut mai cap joguina ni peça de cap d'elles.

A part, també tenim una estanteria amb llibres que no barregem amb les joguines. A casa tenim la filosofia que els llibres són divertits però no són joguines, així que tenen el seu lloc especial perquè no es facin malbé. Hi ha qui deixa als peques jugar amb els llibres a fer ponts, o carreteres, a nosaltres no ens mola. Per fer tot això té totes les fustes del món que li pot agafar (robar) al seu pare.
Amb el tema roba, intentem que la tingui a l'abast (sempre plegada, i ara estem adoptant el mètode Marie Kondo i la pleguem i posem en caixetes) per si se la vol triar, però crec que té tan sentit de la moda com la seva mare i li és una miqueta igual que posar-se a sobre mentre sigui còmoda i li permeti jugar. Així que si que té la roba a l'abast i si que intentem que la triï als matins, però no sempre tenim èxit.
A l'habitació també hi té un llit a nivell del terra per si hi volgués dormir, però no fa "siesta" i a la nit dorm amb nosaltres, però si mai vol el seu propi llit sap que allà el té. Ara serveix de canviador de la Jana i per estirar-nos a fer el "vago".
I com no podia faltar amb uns pares "frikis" com nosaltres, també té una "hamaquita" per gronxar-se quan vulgui, i de vegades per quedar-se adormit. Això no té res a veure amb l'ordre, però és que ens mola molt.

Al pis de baix també hi té joguines i llibres, però tot organitzat d'una manera similar, safates o cistells per les joguines i una balda per llibres. Aquí a baix guardem especialment les joguines i llibres sorollosos.
Mantenir aquest ordre ens ha servit perquè quan acabi de jugar amb alguna cosa la posi al cistell o a la safata (de qualsevol manera, això si) i tot seguit a l'estanteria.
Després de 3 anys i jo encara no m'ho crec! Sempre havia pensat que els nens eren desordenats i caòtics però que a casa de me mare érem un cas especial. Però res més lluny, els nens tenen el seu ordre, que t'agradarà o no, però és el seu. Nosaltres hem tingut la sort que han coincidit.