Buff, ara feia un munt de temps que no escrivíem res al Blog, no és que siguem mandrosos (que també), és que no hem fet res digne de ser explicat.
Com ja sabeu els que llegiu el Blog amb regularitat hem anat quatre cops a la zona del Naivasha Lake i aquest és el cinquè. El primer cop vam anar pel nostre compte perquè era l’activitat que quedava més a prop de casa. El segon amb Sports for Change per fer la volta al Crater Lake, el tercer amb la Mano i la Rachel, primer cop que dormíem dins el parc del Hells Gate i el quart cop amb les nenes viajeras (Mire, Glo, Rufas i Noe). Aquest cop, però, hem anat dos dies (una nit) en un hotel de pijos (serà que ens hi estem tornant?).
Arribada dissabte a les dues de la tarda a l’hotel, bé no és un hotel, al Lodge, bé tampoc és ben bé un Lodge (encara que a la pàgina web posi que si)… a la casa, això, a la casa Olerai House. Les activitats que vam fer aquí es resumeixen en un plis: una caminada per la reserva natural (1 hora) i fer el vago fins a sentir-se culpable.
Llavors perquè ho escrivim al blog como a cosa remarcable si no vam fer més que estirar-nos sobre una manta i mirar el cel. Doncs bé, ho fem perquè Olerai House és un dels pocs llocs d’EcoTurisme a Kenya i és per escriure-ho, no?
Que significa ecoturisme a Kenya? Doncs en aquest cas vol dir que tenen una granja ecològica i s’autoabasteixen de vegetals ells mateixos (sense insecticides, herbicides, pesticides… tots els “–cides” fora), és un recinte totalment obert on els animals poden passar (bé, això està bé ja que som nosaltres els que anem a casa seva i no al revés), també tenen recursos d’aprofitament de l’aigua… en definitiva el que ve sent turisme ecològic. L’única cosa no massa ecològica era l’insecticida que vam haver de fer servir perquè els mosquits se’ns menjaven vius, literalment. Sort que aquí els mosquits són tontos i només et surt una mini-picada que dura un dia o dos. Lo dolent és que els mosquits passen la malària, però bé per aquí no n’hi ha massa.
Com que els animals poden passar per on els hi dona la gana (important tancar la porta i les finestres de la caseta-habitació si no vols acabar dormint amb algun mono), vam poder dinar amb unes mega porques part de la granja (mama por, pitjor que els de la peli Hannibal, segur que teniem PPA), amb zebres amoroses (es veu que volien marxa, clar en un paisatge tant idíl·lic), amb girafes (sempre tant elegants), amb monos (no em feu dir de quina classe), ocellets… el paisatge semblava tret d’un quadre, i d’aquest quadre el vam poder gaudir dissabte i diumenge.
Us deixo l’enllaç amb el hotel-lodge-casa perquè si veniu per Kenya us hi passeu (que ja hi ha masses hotels no respectuosos amb la natura al món, potser podem fer publicitat dels que si que ho són, o bé anar de càmping).
http://www.olerai.com/