Com crec que ja sabeu, ens agrada rebre visites a Kenya, ens apropa a casa i als nostres. El 2018 havia de ser l'any de les visites, primer van venir la Pili i en Pep Miquel, més tard l'Eva, el Xavi, la Noe, la Cris, la Marina i el Marc i per l'Octubre van venir la Natalia, el Robert i la Lena. Que qui són? Bé, no són de Santa Perpètua si és això el que us preguntàveu, però són amics des de fa segles. La Natalia i jo ens vam conèixer al Departament de Microbiologia de la Facultat de Biologia de la UB. Vam compartir molts moments, bons i dolents, sobretot bons. La Natalia em va ensenyar com fer la meva primera PCR en el laboratori!!!! Com ha plogut des d'aquells dies. Des de llavors hem estat amigues i ens hem recolzat i ajudat (en la distància) en temes microbiològics però també de la vida, ara mateix sobre la maternitat. I si em veieu passejar amb un fular preciós de color taronja amb la Jana "penjant" és gràcies a ella, que em segueix ensenyant coses ;-).
Doncs bé, ens van comentar la Natalia i el Robert de venir a Kenya, però sincerament, al principi no ho vam prendre molt en serio perquè amb una nena d'any i mig és un viatge complicat, a no ser que siguis ja súper pro dels viatges amb nens. Però a la que van agafar els vols ja ho teníem clar, ara sí que venien. L'Edu, com sempre, va muntar un viatge a la mida dels visitants. Aquest cop vam anar a Naivasha en Bandas (com en el viatge de l'anterior post) on vam fer safari-boat, també vam anar a Kapiti, que és un "ranch" que pertany a l'ILRI i on pots fer safari només que pagant la casa hostal. I al final vam anar a la costa a què els peques es remullessin en aigües de l'Índic. Per Nairobi també vam fer algunes cosetes, sobretot anar al supermercat, jejeje.
L'Arnau al principi estava encantat de tenir una nena per jugar, però a mesura que anaven passant els dies ja li va costar més compartir les joguines i els espais de joc amb la Lena. Ella no li deia res i estava flipant amb la verticalitat de començar a caminar, quina passada deu ser passar de veure les coses a quatre potes a veure-les verticalment. L'Edu i jo vam recordar com era tenir un peque d'any i mig i suposo que el Rober i la Natalia van veure una miqueta el futur (tot i que crec que serà un futur menys mogut, però segur que intens igual). Ens ho vam passar molt bé i va ser molt fàcil viatjar amb gent que ja té peques i que sap que de vegades planeges una cosa però els petitons de casa tenen altres plans.
Podeu trobar els nostres visitants al bestiari fotografiat clicnt aquí. .