Aquest títol la veritat és que no invita massa a seguir llegint, oi? Però és que és la veritat. Vam venir per la setmana santa del 2018 i teníem compromisos familiars, de feina i socials, i tot això en tres setmanes i amb un nen d'encara no dos anys. Pànic!

Anem per parts.

Els compromisos familiars eren els de sempre "Nena, quan vindreu a dinar?", "Podríem anar a visitat a la tieta X que encara no coneix a l'Arnau"... que us he d'explicar que no sapigueu ja de les famílies en general. Però a aquesta allau d'atenció per part de la família que sempre tenim quan venim (normal), li havíem d'afegir el bateig de l'Anna, la meva súper neboda i fillola. Tot un esdeveniment, i més tenint en compte que l'últim bateig que es va celebrar a la família va ser el meu, i d'això ja feia 33 anys (en aquell moment). Així que tots engalanats vam anar a l'església i després de dinar, ens ho vam passar molt bé. Per cert, si algú té algun truc per convèncer a un aDOSlescente perquè es posi una camisa que m'ho faci saber, perquè va ser impossible.

De compromís de feina jo tenia un congrés a Sardenya. Sembla que Setmana Santa i Sardenya siguin un bon pla, però no va ser el cas perquè jo estava en el congrés tot el dia i l'Edu i l'Arnau donant voltes per la ciutat (Cagliari) esperant-me també tot el dia també i gaudint del mal temps que ens va fer gairebé tota l'estada. Quan jo sortia em trobava a un nen cansat que només volia teta i braços i al seu pare també cansat i amb més ganes de sofà i manta que de fer turisme. Però va ser una experiència i vam poder visitar algunes platges i llocs d'interès, suficient per saber que hi volem tornar, però a l'estiu i sense feina pel mig. L'Arnau encara se'n recorda dels "gelatos" i les "gamberis" que es va menjar cada dia.

Finalment, compromisos socials. Últimament els volem mantenir al mínim perquè amb la canalla sempre es compliquen les coses, però sí que ens feia molta il·lusió anar a una casa rural amb els amics de la UB, la Maite, el Fidel i la Natalia, tots ells amb la família. Però com no, llei de Murphy, l'activitat que et fa més il·lu de les vacances és la que es torça. L'Arnau es va posar malalt amb febre i no vam poder anar, no era plan de crear una epidèmia entre tots els nens dels amics i fotre enlaire les vacances dels altres i el pitjor, les nits! Així que uns ens vam quedar mimant al malaltó i altres anant a la zona VIP del Barça, per matar el temps ;-) eh Edu, Xavi, Ruben i Gisela!

Aquestes tres setmanes de "vacances" no van ser relaxants ni tranquil·les, per això hem trigat tant a tornar des d'aquella estada, jejejeje. Ara sense conya, sempre ens agrada anar venint ni que sigui un cop a l'any per veure-us a tots i saber les noves notícies que per vosaltres ja són velles.