Com ja vam explicar a l’anterior entrada, ens va fer molta pena deixar Chiang Mai, però l’aventura havia de continuar.
Després del massatge tailandès vam agafar un bus que, en teoria, trigava 7 hores a arribar a Sukhothai però que al final va trigar-ne 8. L’arribada va ser una miqueta destrempant perquè era de nit i estàvem bastant cansats (i amb la bufeta a punt de petar), l’hotel semblava que estigués al cul del món, sense res per sopar i tot tancat. El dia havia començat molt bé, però per moments s’estava convertint en una meeeeerda increïble. Finalment en un restaurant proper per guiris ens van reescalfar arròs amb pollastre perquè els hi vam fer pena. I nen, el millor arròs amb pollastre que mai hem menjat.
L'endemà la cosa va millorar, el dia es va aixecar radiant i teníem tota una ciutat per explorar, i no una ciutat qualsevol sinó la ciutat antiga de Sukhothai, on es va escriure una part important de la història de Tailàndia. Les ruïnes de la ciutat són enormes i a no ser que vulguis fer el Iron Man és millor agafar una moto o una bici i anar-les veient tranquil·lament. Total, que com que li havíem agafat gustet a lo de la motillo doncs vam repetir.
En el primer temple que vam parar ens va sorprendre tota una comitiva amb banda musical i tot. Que deuen fer? Anem a xafardejar… No sabíem ben bé de què anava però la comitiva rodejava a un adolescent vestit de blanc i anaven donant voltes al temple, moooltes voltes. Uns monjos que estaven allà a prop ens van veure les cares i ens van dir que quan s’apropa l’any nou molts nois fan la cerimònia per passar a ser homes i que aquell ritual amb la comitiva era part de la celebració. Aaaah, ara queda molt més clar.
Després vam visitar la part nord-oest de les ruines, deixant la part central per l'endemà. També vam visitar el museu de la ciutat, buscant una miqueta d'aire acondicionat i seients.
Durant el primer dia vam descobrir vàries coses: que la visita de la ciutat ens la prendríem amb moooolta calma, que no aniríem fins a Phitsanulok com havíem planejat en un inici, que l’hotel no estava mal ubicat, érem nosaltres els que teníem mal dia, que Sukhothai mola… Com que s’apropava el dia d’any nou tota la ciutat estava de celebració i hi havia flors per tot arreu, tots els temples súper actius (merendolas, actes religiosos, decoracions espectaculars…) i la gent amb ganes de passar-ho bé.
A la tarda tornant cap a l’hotel per pegar-nos una molt merescuda dutxa quina va ser la nostra sorpresa quan ens vam trobar amb un mercadillo de cap de setmana. Nosaltres venim d’un poble del Vallès i portem en els gens l’amor pels mercadillos. En definitiva, que ens vam passar la tarda i part de la nit en el mercadillo, que si comprant "palos" pel mòbil, que si menjant fritanga, que si decidint si som prou valents per provar els insectes (no, no ho som)…
L'endemà ens tocaven els temples gordos de la part central i perquè no dir-ho, la part que té menys ombra. Les ruïnes ens van agradar molt, era diferent de tot el que havíem vist abans, es palpava la historia i et podies imaginar que feia milers d’anys aquella era una ciutat vibrant i el centre de tot un regne. No ens estendrem parlant de les ruïnes perquè si poseu a goolge Sukhothai surten milions de pàgines, fotos, mapes…
Una cosa si que comentarem perquè ens va sorprendre moltissim, hi havia una paradeta on només venien peixos i gripaus dins d'una bossa (mireu la foto), la gent ho comprava i llavors anaven a un llac proper, resaven una plegaria i alliberaven als peixos i al gripau de la bossa. Lo sorprenent per nosaltres era que el pobre gripau els peixos sobrevisquessin dins aquelles bosses de plàstic tant petites, i l'oxigen?
Com que la ciutat estava com de festa major, a la nit… que creieu que tocava? Doncs com a tot arreu, musiqueta en un descampat i tot el poble reunit (ja li pots dir desconcerts, barraques… o com sigui en Tailandès, festa major és festa major). En aquest cas hi havia com comparses de cantant més ballarins (nens i adolescents) que competien per un premi (suposem). Tant els nois com les noies duien vestits que a nosaltres ens van semblar tradicionals i els balls no tenien desperdici, suposo que deuen practicar molt durant l’any. Ara pensant-ho bé, aquesta part de la festa era més com un ball de gitanes, no?. Després de veure una estona els balls i de sopar més fritanga van començar els combats de Muay Thai. Els primers en lluitar eren nens i vam pensar, bueno, serà com els nens que fa karate, que en realitat no es peguen, només fan els moviments. Doncs no! Aquí es peguen de veritat i és en plan com el van Damme a la peli de la vaina loca (Kickboxer)!!! Amb genolls, colzes, patades, cops de puny… Vaja, que ens vam quedar lo suficient com per saber que no volem tornar-ho a veure mai més. Collons, amb el pacífic que són amb la religió del bon rollet i després en el quadrilàter es peguen unes hòsties que riu-te tu del combat de Maywether i Paquiao.
Tercer i últim dia a Sukhothai, que fem?, que fem? Està claríssim! Deixem totes les coses a l’hotel (càmera gran, rellotges, bolsos…) només ens enduem diners i el mòbil de l’Edu per la càmera. De camí cap a la ciutat històrica ens comprem una bossa impermeable i el dia ja el teníem fet. Estem de SONGKRAN!!! L’any nou Tailandès i la festa de l’aigua ja havia començat. Tot el carrer principal de la ciutat històrica era un continu d’anar i tornar de pick-ups amb barrils d’aigua i gent tirant-la, com una cavalcada anti-incendis.
Pels carrers tothom amb pistoles d’aigua, galledes, olles… el que fos que pogués tirar aigua. Al principi estàvem indecisos perquè no deixa de ser una festa seva i nosaltres uns guiris infiltrats, però unes nenes peques ens van cridar i ens van pintar la cara amb una espècie de pasta com d’Aquaplast i des d’aquell moment va semblar que ja érem invitats de la festa.
Ens va començar a caure aigua per tot arreu, ens van pintar encara més la cara… Al final vam acabar totalment xops i empastifats i, és clar, ens vam comprar una pistola d’aigua per poder participar en la batalla.
Tot caminant i buscant un lloc per descansar de tant intensa guerra vam anar a parar a casa d’uns locals que estaven fent barbacoa i altres platillos i que ens van invitar a entrar i provar-ho tot. Quina experiència més estranya, però això encara ens va demostrar més lo bona gent que són els Tailandesos i lo molt que ens agrada aquest país.
Després d'aquest aperitiu, vam dinar i com no, l'Edu es va demanar un altre cop Pad Thai, al final aquest nen es duplicarà com el Sheldon a Big Bang Theory. Us imagineu dos Edus...?
A la tarda havíem de tornar a passar pel carrer de l’aigua i vam pensar, bufff quina mandra tornar a quedar tot mullats. Bueeeeno va, si és el que toca... us ho creieu? Va ser tot el contrari, vam acabar de dinar i tornem a la guerra corrents. És súper divertit i tenim un suggeriment per occident, perquè no canviem l’any nou per fer-lo… que sé jo… a mitjans de Juliol, quan el Sol sembla que vulgui cremar tot el que toca? Segur que així seria una celebració molt més animada i xula, segur que hi hauria menys baralles familiars i segur segur segur que la Anne Igartiburu no agafaria una pulmonia. Com veieu tot són avantatges.
Ja amb la tarda més avançada vam agafar el camí de tornada cap a l’hotel, dutxeta, soparet… i a dormir que demà ens espera el pitjor transport que hem fet mai i això que hem viatjat amb Ryanair. Aquesta serà la quarta etapa del Tour i nens es com la pujada al Mount Ventoux.
Com sempre més foticos a foticos xules.