Quins són els plans que surten millor? Exacte, els que s'organitzen a última hora i pels que no tens res organitzat. Diumenge al matí ens vam aixecar i no sabíem que fer en toooot el dia (heu de saber que no tenim cortines, així que quan surt el sol nosaltres com els galls, ens llevem (no ens posem a cridar com ells, això ja ho fa el nen lloron que tenim per veí, en la vida havia vist un nen tant lloriques, "Saliste del templo un día llorona"). Després de no sortir dissabte a la nit, buff quin pal! (ens estem fent grans, només ens queda tenir nens i la nit la veurem en postals) i de no fer res interessant durant el dia, no ens quedaríem a casa, que podiem fer? Perrear per casa? l'Anna es posarà histèrica (si, ho estic escrivint jo mateixa). Anar a un centre comercial? Per això hem vingut a Àfrica? Saps que? Anem a obrir la guia i a veure que surt.

Obrim la guia i patapam surt el Lake Naivasha (bé, si hem de ser sincers no va sortir a la primera, però si que era la primera sortida d'un dia que sortia), osti que bé... que xulo... no tenim ni puta idea de que collons hi ha al Lake Naivasha però que guai. En resum, que mirem al google maps per on cau i com anar-hi. Com que som súper rics i per això no tenim dades al mòbil vam activar el OsmAnd (programa totalment gratis amb el que pots fer servir el GPS del mòbil sense dades, en realitat és una merda i falla bastant, però de moment es el que hi ha, perquè el GPS del cotxe diu que estem a Japó i sempre ens ubica al mar, serà que tenim un cotxe amfibi?) , total, que ens posem rumb al Lake Naivasha. L'única cosa que sabíem del llac és que les fotos el National Geographic d'un llac ple de flamencs es van fer en aquest llac i en el de Nakuru, però aquest últim ens quedava molt lluny per una sortida d'un dia. Carretera i manta ens encaminem cap allà, no sense sentir l'emoció de veure cotxes de cara i avançaments impossibles, ja li agradaria a Fernando Alonso tenir aquesta habilitat innata que tenen els Kenyans al volant (no em cansaré de dir-ho, al volant estan...SONATS, serà que a ells Déu si que els protegeix, com que resen...).
A la llunyania, és a dir, a uns 10km vam veure el llac, ooooh que maco, però en arribar no vam veure llac per enlloc, que si estava sec? No, no. Resulta que la major part dels voltants del llac són terres privades, en teoria per a la conservació del parc, perquè si no la gent talaria els arbres i es quedarien sense ecosistema, la veritat però és que es compren les terres i es fan unes cases de puta mare amb vistes al llac. Que us havíeu pensat, que eren així de legals?
Això no ens va aturar, teníem un as a la màniga, sabíem que hi ha càmpings a la riba del llac, i càmping sempre (o gairebé sempre) significa barat. Vam anar al Fisherman´s camp, nosaltres encara no havíem visitat cap càmping Kenyà i osti nen, estan súper bé. Heu estat a la Vall de Núria? Sabeu que hi ha una zona d'acampada semi-lliure al costat de la mini-zoo/granja per turistes? Doncs aquest càmping era més o menys així. Imagineu-vos una gran explanada amb gespa amb alguns arbres fent ombra, i canviant els burricos per uns ocells mega grans, Marabou Stork (com uns pelicans molt lletjos).

Tal com vam arribar vam demanar informació sobre tarifes i sobre activitats. A lo que la senyora de la "recepció" va cridar a un noi súper amable que ens va informar de tot, i al que li vam dir, nen primer anem a dinar i després fem alguna de les activitats molones que ens has explicat. Ok. Dinar bo i per quatre duros, bona senyal. Post-dinar, que? siesta? NO. Passeig en barca pel llac amb el noi simpàtic que ens anava dient les espècies d'ocells que veiem, feia parar al mariner de agua dulce que conduïa la barca i el vam atabalar amb un munt de preguntes (no recordo haver-li fet tantes preguntes al meu profe de zoologia): que quan migren els ocells, que si estan en època de cria, que si aquests arbres moren quan puja el nivell del llac, que si les girafes es banyen al llac (ja ho tinc decidit, les girafes són el meu animal preferit, si és que se'n pot tenir d'això), que si et pots banyar al llac (si que es pot, si tens ous), que on estan els flamencs (havien migrat, que cabrons, haurem d'esperar a l'agost per veure'ls), que com saps que un hipopòtam està enfadat amb tu i et vol matar... vaja preguntes normals de muzungus. Després d'aquest passeig tant guapo i perquè no, romàntic (ja que quan vam anar a Venècia no vam anar amb gòndola, nivell econòmic d'estudiant de doctorat abans de la beca, aquí ens ho vam permetre, a més era el nostre aniversari, 13 anys junts!!!!), cap al cotxe i a tornar cap a casa. Però hi tornarem perquè s'hi poden fer moltes coses, que no us desvelarem, si no quan diguem "hem tornat al llac Naivasha" direu "ah, si a fer tal o tal cosa".