Quina vergonya que ens fa no haver escrit en el blog durant tot aquest temps. Com si no ens hagués passat res d'interessant. Aixxxxxx! No tenim perdó.

Bé, ens agradaria parlar de dues visites molt especials que hem tingut aquest any. Ho farem en dos post diferents, un avui i l'altre... no prometem res.

Al maig d'aquest any ens va visitar la iaia Marín. Va ser una visita molt xula on vam fer coses diferents de les que se solen fer quan vens per primer cop a Kenya. També s'ha de dir, que va ser una visita més de tranquis perquè amb l'Arnau encara feia de dues a tres siestes cada dia... doncs no ens donava per massa.

La primera sortida que vam fer va ser per anar al Kapiti Ranch. L'ILRI té un petit tresor en forma de casa rústica renovada que fan servir d'hostal. Està enmig de la Massa Land (terra Massai) i és un santuari d'animals. Això que vol dir? Doncs que per un preu més que raonable estàs en un hotel-boutique amb dret a cuina, enmig d'un mini parc natural on no has de pagar entrada i on pots fer els safaris a l'hora que et doni la gana. De fet, vam fer safaris nocturns (a les 7 de la tarda ja és de nit aquí). Total, que ens ho vam passar molt bé, però de tranquis, sense pegar-nos 10 hores d'alt del cotxe per veure animals.

La segona sortida va ser per anar a Watamu, a la costa de Kenya. Vam volar fins a Malindi, d'allà amb el cotxe zebra fins a Watamu (eh, mama, W-A-T-A-M-U), al Mawe Resort and Spa. Nens! El paradís. Un hotel a la part rocosa de Watamu on els beach boys (bé els beach assitants com ells prefereixen que els anomenem) no et molesten intentant vendre collarets, cocos, excursions... La primera nit ens vam quedar desencantats perquè van trigar dues hores a dur el sopar però la resta de l'estada estupenda. Malgrat un petit incident amb unes formigues vermelles que ens van mossegar a la dutxa. Coses de Kenya. Excursions que vam fer? Doncs, a veure el fons marí en un vaixell amb fons de vidre (ple d'algues, però el fons era de vidre), també vam bossejar a pulmó (li diuen snorkel els moderns d'avui dia, però per mi sempre serà bossejar a pulmó lliure). També vam visitar les ruines de Gede. Gede era una civilització perduda que van viure a la costa de Kenya fa molts i molts anys (ho dic així perquè no sé quan fa, si voleu ho poseu a Google i us sortirà la info). És un lloc màgic, perquè les ruïnes estan enmig del bosc i, tot i ser a la costa, s'està fresquet i en tranquil·litat. L'Arnau va estar una miqueta proteston perquè tenia soneta i la visita que havia de durar una hora es va allargar fins a l'infinit (mínim dues hores ben prenyades). Però de tota manera la vam gaudir.

Vam menjar peix com reis i el més important, REEEEEEELAAAAAX! Potser per la meva mare (la iaia) va ser avorrit, però per nosaltres va estar guai tenir tranquil·litat i que ens cuidessin uns dies. No cuinar, no netejar, no.... Aquesta és la paraula "no" fer massa coses. I l'Arnau amb una piscina gairebé per ell sol s'ho va passar teta! Que més podia demanar, tres adults només per ell, jugant, consentint, rient; i a més aigüeta per jugar.

Espero que la iaia també s'ho passes bé. Nosaltres encantats de tenir-la per aquí i esperant a quan vulgui tornar per preparar més aventures. Ara que l'Arnau és més gran (i només fa una siesta), encara podrem fer més coses.