Potser l'altre dia us vam espantar amb el post "Què vol dir treballar a Kenya?" i us estareu preguntant perquè nassos seguim aquí. Bé, aquí hem fet un recull del què vol dir viure a Kenya per nosaltres, les coses bones i les dolentes, així us fareu una idea de per què seguim vivint a Nairobi i per què, de tant en tant, volem fugir.
(avís, és una mica poti-poti d'idees)

- des de Nairobi tens en menys d'una hora tota la natura que, d'una altra manera, només veuríem en els documentals.
- podem col·laborar amb multitud d'ONG locals (ajut per persones però també ajut per animals), així sabem on van els nostres diners o el nostre temps i no es perden en la interminable burocràcia.
- Nairobi és una ciutat molt verda, sembla que visquis als afores gairebé en tota l'extensió de la ciutat.
- aprens a ser pacient, les coses no sempre passen quan tu vols
- aprens a què les teves prioritats a la vida no tenen per què coincidir amb les dels de més. Per exemple, per moltíssimes dones aquí la prioritat és muntar una família i si de cas ja faran carrera més endavant. Per nosaltres la prioritat és la feina (carrera) i els fills, si de cas, ja vindran.
- ets menys consumista, però no per res, sinó perquè la meitat de coses no les trobes i l'altra meitat són tan cares que penses "ja ho compraré a Barcelona" i després no ho fas perquè no t'hi cap a la maleta.
- si, els Slums són tant xungos com els pinten. En alguns sí que pots entrar i, fins i tot, comprar en els mercats (portant només una miqueta de diners i el mòbil amagat), però en d'altres val més que ni t'apropis perquè ni a policia hi entra. Són d'aquells barris on primer disparen i després pregunten.
- aprens a cuinar plats nous, potser no molt gustosos, però sí que són nous.
- pots tenir ajuda a casa, sigui per netejar o per cuidar dels nens, per menys del que et costa una guarderia a Barcelona. Direu que quina sort, però bé, nosaltres preferiríem mil cops que un dels tres avis cuides de l'Arnau quan tornem a treballar que no una desconeguda, tot i que la Louryne ja fa temps que és per casa. I per la neteja, bé, corramos un tupido velo, però sobre els nostres ulls per no veure com la merda se'ns menja.
- és més fàcil mantenir la línia perquè no és fàcil trobar (o trobar a bon preu) allò que tant ens agrada: xocolates bones, pernil salat, cosetes per picar pel vermut... tot i que aquí no sé com s'ho fan però pots diferenciar qui té diners de qui no en té per la mida de la panx, serà més per quantitat que per qualitat.
- pots viure en cases grans que no et podries permetre a Catalunya, com mínim no a Barcelona. Això si, les finestres no tanquen, les aixetes són antigues, hi ha termites...
- el clima és ideal, sempre és primavera a Nairobi així que no et fots de calor i no et congeles. Ara bé "plou poc, però quan plou, plou prou".
- si vols et pots "codejar" amb la jet set: ambaixadors, alts càrrecs de la UN (en català, la ONU)... Dic si vols perquè nosaltres no estem interessats i ni tan sols hem anat a les celebracions de la nostra ambaixada. Potser si no haguessin celebrat el 12 d'Octubre...
- hi ha una comunitat bastant gran d'espanyols, jo mateixa sóc d'un grup d'espanyoles via whatsapp que organitzen moltes activitats i van a dinar juntes els dijous cada dues setmanes (jo vaig quan puc). La veritat és que ajuda molt en moments de "bajón". Va molt bé poder cagar-se en la p--- en un dels teus idiomes amb gent que no s'ofèn per sentir paraulotes.
- pots aprendre suahili
- pots tenir entrenador personal, profe de tenis, profe d'squash, profe de... i no t'hi deixes el sou
- no pots anar a veure un partit de futbol a l'estadi perquè els afeccionats acaben a pedrades entre ells
- el transport públic és "nefasto", no només no hi ha línies d'autobús definides, sinó que els matatus són kamikazes i cada dia hi ha accidents, alguns mortals. Encara us pregunteu perquè sempre anem amb taxi o amb el nostre cotxe? Doncs perquè com mínim tenen cinturons. De tren només hi ha una línia i va fatal.
- les coses que tu trobes la mar de normals pot ser que els de més les trobin raríssimes. Per exemple: dur cadireta per bebès al cotxe, prendre't una cervesa a l'hora de dinar en horari laboral, cuidar del jardí tu mateix, rentar-te el cotxe o caminar pel carrer (es veu que caminar és de pobre).
- no pots votar perquè els papers mai arriben a temps.
- tots els tràmits burocràtics porten molt de temps i, al final, segurament s'hauran de repetir.
- Mombasa, Zanzíbar, el Kilimanjaro, el Serengueti... estan a només un pas i és més barata la visita quan tens carnet de resident.
- les reparacions a casa val més que te les facis tu mateix, són una "chapuzas" i pot ser que acabi pitjor que estava.
- pots comprar totes les flors que vulguis perquè és molt barat. Per menys de 10 euros tens més de 50 roses (i són xules, no com la majoria que et venen el dia de Sant Jordi pel carrer).
- la policia és corrupte (bé, tothom és corrupte, però lo de la poli és espectacular). T'has d'acostumar a subornar-los, no ens hem acostumat i quan ens ha tocat ens hem sentit fatal, per això no volem criar l'Arnau aquí.
- la pols passa a formar part de casa teva, simplement és part de la decoració, li dona un toc vermell a tot
- és un país sense indústria, no produeixen gairebé res que no sigui del sector agrícola.
- els graons socials estan molt marcats i cadascú té clar el que ocupa i no tenen intenció de deixar-lo. El que és ric seguirà sent ric i tindrà fills rics i el que és molt pobre no sortirà de pobre, ni ell ni els seus fills. Com que Déu ho vol així...

Aquest és només un petit recull de la nostra experiència vivint aquí, per, com tot, això depèn de les persones, de com ho viuen i de quines activitats els agrada fer.