Bufff, ja no sé ni quan de temps fa que no actualitzem el blog. Però es que tenim un gos amb TDA-H i nen, no parem quiets ni un moment! Qui si sortim a caminar, que si vull jugar, que si ara vull mimitos, que si vull jugar un altre cop, que no sortim? Que si m’heu deixat sol 5 segons i quan torneu sembla que porti abandonat anys… Però no ens queixem que ho hem triat nosaltres i en realitat es porta molt bé.

Que si hem fet coses aquests mesos? Doncs si, però no us espereu grans aventures amb animals salvatges. Des de que vam adoptar el Tro no hem fet sortides de més de unes hores i per Nairobi o prop de Nairobi. Per què? Doncs perquè encara és molt peque (té com uns 7-8 mesos) i no volem deixar-lo a càrrec de ningú altre que no siguem nosaltres. De fet, hem descobert que hi ha molt per fer tot i no sortir de la ciutat. Hem visitat el Karen Blixen Museum i el Karen Blixen coffee house. Tot i portar dos anys vivint a Nairobi encara no ho havíem visitat, estàvem esperant una excusa i aquesta va arribar en forma de dos Italians nous a l’ILRI que són molt trempats. A falta de Catalans bons són els Italians. Els mediterranis ens acabem ajuntant d’una manera o una altra.

També hem tornat a visitar el Kitengela Glass Factory que són uns artesans que treballen el vidre, però sempre treballen reciclant vidre. Fan coses molt xules i úniques. Nosaltres tenim 6 gots i cada un és diferent. Aquí les coses fetes a Kitengela són molt famoses i apreciades. I com no, després de visitar el Kitengela vam anar al Rolf restaurant que té unes vistes del Parc Natural impagables.

Una altra activitat va ser anar a visitar la residencia canina on el Tro es quedarà durant la nostra visita a Barcelona al Nadal. Si, si, tornem per Nadal aquest any. Serà que ens enyorem una miqueta? La residencia està de puta mare, no és tant fashion com algunes de Catalunya que tenen fil musical i tot, però estarà amb altres gossos (molt important) i podrà fer caminates pels “Massai lands” i sent un gos “local” (kenyan shepard que és la manera guai de dir pataner kenyà) ho gaudirà de valent. Això no traurà que quan el deixem allà plorem com magdalenes (com mínim ell i jo).

Tot això ho havíem de fer en diumenges perquè els dissabtes anàvem a cole amb el Tro. Ens vam apuntar tots tres a classes de cadells perquè juguessin entre ells i perquè s’acostumessin a rebre ordres senzilles (seu, calmat, quiet, caminar sense estirar…). Jo estic segura que si haguessin posat nota no tindríem la més alta, però el peque s’ho passava teta jugant amb els altres gossos i a nosaltres genial perquè la resta de dia se'l passava fent siestes aquí i allà.

Com veieu els nostres caps de setmana no han estat espectaculars, però nois, ja hem direu qui pot aguantar el ritme de cada cap de setmana sortir a fer l’indi “porai”. Potser la cosa més emocionant que hem fet va ser menjar termites rostides un dia a l’IRLI quan van celebrar la festa Luhya (tribu de Kenya). No estan malament i no fan massa fàstic, però tampoc pagaríem fortunes per una cosa així.

Però promès que la propera vegada que actualitzem el blog serà per explicar mil i una aventures per terres salvatges plenes de perills, això serà fàcil perquè ve l’època de pluges i s’esperen grans aiguats per culpa de El Niño ( o elnino, com li diuen aquí), així que sortir de casa ja serà tota una aventura.