Ahir va ser el dia... ahir per fi vam veure Nairobi!

I vosaltres direu, però aquests no vivien a Nairobi? Doncs si, però és com dir que has vist Barcelona si no has sortit de Pedralbes. Oi que ens enteneu?

La ciutat (downtown) no és gran cosa, la veritat. Té la seva gràcia, perquè sembla com si haguessin posat una part de Londres enmig de la sabana i és bastant verda (més herència britànica) i amb edificis súper alts. A part d'això, no té encant especial, el que si que té es bullici i moooolta gent.

En realitat no vam anar a veure la ciutat en sí, si no el Masai Market, amb l'esperanCa de veure algun masai, meeeeeec, NO. El Masai Market és un mercadillo de souvenirs molt gran, però ni masais vestits de masai ni ná de ná. A més, per un moment semblava que estessim al bazar Al Khalili del Cairo, només entrar ja ens van preguntar d'on erem i ens van agafar de la mà per dur-nos a certes paradetes (no mucho caro). Total, que al final els vam destrempar perquè vam acabar sent els únics "farolillos" que no van comprar res de res. Collons, si no tenim lloc no tenim lloc, però ells sembla que no ho entenien (no crec que la gent posi aquesta excusa massa sovint).
De tota manera, vaig pensar, aquest és un bon lloc on portar a la gent l'últim dia de viatge, apa nois, a comprar souvenirs pels de casa (això ens fa pensar en cobrar comissions a les tendes...la pela és la pela nens, a Catalunya i aquí).

Aprofitant que ja estavem al centre vam anar al Conferencing Centre, no per veure l'edifici si no perquè molt amablement i a canvi de 400 KSH/person (uns 3 euros) et deixen pujar al terrat per admirar les vistes i t'expliquen tot el que es veu. Una pasta ben invertida, certament, no només veus tot Nairobi (amb tots els seus contrastos), sino que també es veuen les Ngong Hills i el Nairobi National Parc, per anant fent boca. Diuen que en dies clars es veu el Mount Kenya i el Kilimanjaro però a nosaltres la vista no ens dona per tant.

Des de d'alt de la torre vam veure l'Uhuru Park (Uhuru vol dir llibertat i al costat està enterrat el pare de la independència Jommo Kenyatta). El parc és súper xulo per fer un "alto en el camino", té un llac, barquetes, plantetes, arbrets, gespa... i Kenyans (els expatriats no sabem on van els findes però als parcs municipals sabem que no).

Aquesta ha estat la nostra aventura del finde, perquè jo (Anna) em vaig dormir en d'hora ben d'hora i ja no vam anar a escoltar música del Congo al Tree House, una altre dia serà (quan el meu cicle circadià s'acostumi a les hores de Sol d'aquí).

Podeu veure més fotos a continuació: