La veritat és que el que escriurem avui no és el més emocionant del món, però tot sigui per manernir-vos informats de les nostres vides. És una mica com les notícies a l'Agost, no hi ha res nou per explicar pero han d'omplir el telenotícies amb algo i comencen a sortir iaies de 100 anys dient que encara conserven la memòria i et reciten un poema que van aprendre a l'escola, no és per ser insensible, però axò és un símptoma d'Alzheimer...
Bé, al que anàvem, aquest finde no ha estat el més excitant del món, però si interessant.
El cap de setmana per mi (Anna) va començar divendres a les 12:45 del migdia, i em direu, en divendres, eh? Així no farem gran el país... El país de moment que es quedi com està que prou feina tenen i jo vaig començar a aquesta hora perquè feien un dinar per acomiadar en Jeff Mariner (snif, snif).

En Jeff és un investigador sènior (és a dir, moooooolta pasta al mes, a part de molts més "benefits" dels que tinc jo), però que no se les dona d'important. És el que ens va introduir en el Mountain Club of Kenya, MCK (ell n'era el president) i ara deixa l'ILRI, voluntariàriament, per anar-se'n a.... bé per voltar món, no sé a qui em recorda? Jo de gran vull ser com ell, li han ofert una posició a no sé quina universitat de Boston (no sé quina és però sé que no és Harvard) però només ha de donar classes uns mesos, la resta del temps pot treballar desde qualsevol part del món. Per aquesta rao s'ha llogat un apartament a Tailandia (d'on és al seva novia) per viure com deu a prop de la platja. No és mal plan, eh? Això si que és fer recerca, però de la felicitat.
Bé, el fet és que vam anar a la "Firewall party" d'en Jeff... com que aquí les coses es fan una mica a l'americana, van organitzar un dinar en un restaurant molt xulo, i quan vam acabar de dinar el pobre va haver de dir unes paraules. Si jo hagués estat ell i pel caràcter que em caracteritza haguès dit unes paraules, si si , serien les següents: "bé, ara ja sabeu perquè marxo".

Després de la comilona se soposava que tornàvem a treballar, ja! Tenint la gespa i la piscina tant a prop... perquè estàven els jefes que si noooo. Total, que vaig fer com tots, fer veure que treballava en front de l'ordinador l'horeta que quedava (quina mala publicitat per futures feines). Home... algo sique vaig fer, etiquetes!!!!! Ara tenim tot el laboratori mega organitzat tot ple d'etiquetes que potser no caldrien.
El divendres havia de continuar menjant nyama-choma a la nit en un restaurant local (local significa no pijo i de menjar Kenyà), però la cosa es va torçar quan el meu estòmac va dir, si home dues comilones en un dia, tu estàs tonta o què? Així que va començar a donar pel cul (mai millor dit) i ni nyama-choma ni res de sopar, a dormir d'hora. Per cert, no se si us ho he dit alguna vegada, el nyama choma és el plat estrella de Kenya, es basa en cuinar qualsevol tipus de carn (vaca, cabra o be) a la barbacoa i menjar-te-la sense cap tipus d'additiu. Normalment s'acompanya de "cachumbari" que és com una amanida de tomàquet, ceba, cilantro, i algo que pica com un dimoni, em sembla que és bitxo. També ho acompanyen amb "ugali" que és com un puré patates fet de la barreja de tres farines diferents: blat, blat de moro i un altre que no recordo; a mi no m'agrada però aquí és com el pà, no saben menjar sense ugali. A mi em recorda al ciment. Com veieu no era el millor sopar si tens la panxa malament.

Continuant amb el cap de setmana, el dissabte al matí i ja amb la panxa més bé, ens vam encaminar cap a casa d'en Jeff (és el cap de setmana de dir-li adeu al Dr. Mariner) perquè feien una barbacoa del MCK. Ell viu en una plantació de te que es diu Mabrouke Tea Factory, i és una de les més grans de Kenya. A més em sembla que organitzen excursions per la plantació i et van explicant curiositats del té i els seus miracles (una cosa a fer nenes que vindreu al Juliol). A Kenya veuen té per esmorzar, a mig mati, a la tarda, a la nit... és una mica com nosaltres amb el café. Aquest tipus de té és negre i se'l prenen amb llet i sucre, sempre! Jo me'l prenc sense llet i sense sucre, si és que no m'integro.
La macro barbacoa al final es va convertit en la Tatjana (la noia amb la que vam anar al Mount Kenya), en Jeff, l'Edu i jo menjant guacamole i explicant batalletes. Resulta que la gent va anar trucant per dir que anirien per sopar, quin morro! Sort que en Jeff és de bona pasta i li és igual. En part millor, així vam poder fer una caminada per la plantació de te que va estar molt xula.

En tornar de la "barbacoa" ens vam dirigir cap a Ngong Road, recordeu? La p--- carretera on venen mobles i que sempre està col·lapsada. Anàvem a buscar l'última f------- peça del sofà que ens faltava, un puff per fer chaise longe. A que no ho endevineu? No estava feta. Haviem anat el dimarts, el dijous i després del dissabte... Pobre el noi que ens va dir que no ho tenien, perquè em van sortir les banyes i la cua de dimoni, vaix crèixer uns centímetres per sobre del noi, les flames cremàven al meu voltant i em va sortir una capa negre de les espatlles. Amb veu d'ultra tomba li vaig dir "No man, I've had enough of this! We came on Tuesday, then on Thursday and today, it is more than enough! You can do with this what you want but we won't pay. You can say this to your boss!" La sort que va tenir el xaval és que no dominem massa l'anglès, perquè si no els f------ i els assh--- haurien volat com ganivets.

La destrempada del sofà ens va empènyer (emputxar?, espitjar?) a comprar una mega planta que ens ocupa mig menjador i un jerro, tot a la tenda d'enfront, i després unes flors a un noi que les venia pel carrer. Rampell consumista en tota regla, això si tot ens va costar uns 20 euros.

Aquí si que va acabar el nostre cap de setmana, perquè hem estat fent el "perro" des d'aquell moment. Per cert, per mi (Anna) fer el perro va significar posar-me a fer manualitats (capsetes, marcs de fotos...) i per l'Edu, va significar pintar el cul del sofà (es van oblidar de barnissar-lo) i... a que no ho endevineu? Que llestos sou, jugar a la play!!!! (avis per tots els Call warriors, ja estem mirant companyies d'internet, el vostre soldat ja està una mica més a prop i llest per l'acció).