Com molts ja sabeu aquest Nadal vam tornar cap a casa, i la cosa va ser de sorpresa. No li vam dir a ningú que tornàvem (només li vam dir a la Noe que és la persona més fiable del món per guardar un secret), així que les nostres families no s'ho espreraven (oi, quina il·lusió). Vist a toro pasado, millor que no ho sabessin (sobretot les mares) perquè ja la van liar prou sense saber-ho, imagineu-vos si ho haguessin sabut, la que ens haurien preparat.

La cosa va anar prou bé (familia, amics, poder sortir de nit sense massa perill d'atracaments...), però ens vam estressar bastant perquè voliem fer moltes coses... i el pitjor és que les vam acabar fent gairebé totes, que burros. Només ens va quedar poder passejar pel centre de Barcelona tranquil·lament, és una espineta que ens haurem de treure un altre any.

De tota manera, quan finalment el divendres 2 de gener vam agafar el vol (Barcelona-Doha-Nairobi) ens va assaltar una idea nova "buff, quines ganes d'arribar a casa". Si, el que sentiu, és increïble que en només 3 mesos ens haguem muntat la vida a Nairobi i que ara casa nostra estigui aquí. O potser és que voliem fugir del fred, collons quin fred: a casa me mare, al carrer, al pavelló, a restaurants, cafeteries... si és que jo ja ho deia (Anna) que sóc tropical però vaig nèixer en un lloc equivocat.

Resumint, ens ho hem passat molt bé tornant a "casa" per Nadal , però ara seguirem l'aventura a Nairobi, que tot queda més exòtic i molon quan acabes les frases amb "i això va passar a Kenya".