Comencem pels primers dies: la sortida i l'arribada. Em ric jo de les proves de l'home més fort del món.
Jo, que sóc la tia més dura del món ;-) , em vaig emocionar molt a veure que els nostres compis ens havien vingut a despedir a l'aeroport (fotico, snif snif). A això li hem de sumar la següent despedida amb la família (second round, snif snif). Una vegada tocada la fibra sensible, apa cap a d'alt de l'avió a enfrontar-nos a 11 hores de vol més les esperes. I si penseu que quina sooooooort, viatjar de nit, així dormir i arribar fresquets... us diré "Feu-ho vosaltres!!!" Vam arribar cansats no, el següent, rebentats. Sort que els Kenyiates són súper majetes i tot i que el vol va arribar abans ja teniem a un noi esperant-nos per dur-nos cap a l'aparthotel.
Duant el viatge amb el taxi només ens faltava la boina per ser el Paco Martínez Soria a "La ciudad no es para mi". Ho anavem mirant tot embobats i preguntant-ho tot. Com que som tant viatjats... Després arribada, dormir una miqueta, dinar, volteta amb precaució pel barri i a dormir que demà es treballa.
This Post Has 2 Comments
Glòria AP
13 Oct 2013Que baixeta sóc… Em tapes Anna!
hannikiniky
15 Oct 2013Jejejeje, és que sóc molt gran.