Hola, em dic Tro i sí, sóc el que surt a la foto.

L’Anna fa uns dies que va venir amb en J.J., l’Anne i en Paul a agafar mostres al KSPC (Kenya society for the protection and care for aninals) de Nairobi, on viuen gats, gossos i burros que recuperen ja sigui d’abandonament o de maltractament. La veritat és que va ser una miqueta estressant per nosaltres perquè digueu-me, a qui li agrada que li posin un hisop (palito de les orelles) pel nas sense demanar permís primer? Doncs a ningú. Això si, després van jugar amb nosaltres i ens van donar moltes galetes, així que el dia no va anar malament del tot. Això va ser un dilluns i la resta de la setmana nosaltres vam continuar fent la nostra vida tan tranquil·lament. Ben poc m’imaginava que l’Edu i l’Anna estaven contemplant la possibilitat de tornar aquí i adoptar-me.

Jo seguia que si ara jugo amb aquest compi, que si ara em barallo una miqueta amb aquest altre, osti, que ja és hora de dinar, que si ara toca rascar, a veure que hi ha aquí?, que si trobo un cuc i jugo… Però dissabte vaig veure que va l’Anna va tornar i amb algú més, l’Edu! Vaig veure com anaven donant voltes pel centre mirant a tots els cadells i fent mimo a tots, tot i que sense galetes, i a més no paraven de fer preguntes sobre la nostra salut, sobre quan i com ens havien trobat, sobre si érem bons… Però no venien al nostre recinte, i mira que jo els cridava. Quan per fi van entrar al nostre recinte jo i els meus 3 compis (2 cadells més i un abuelillo) ens vam tirar a sobre d’ells per jugar. Jo em vaig comportar tal com sóc (no hi puc fer més, els gossos no fingim), una miqueta més tranquil que els altres però molt actiu, juganer i amb ganes de mimos, moooolts mimos. Total, que després de fer les preguntes pertinents va i m’agafen per banyar-me, aquí que passa?, perquè em banyen a mi sol?, que he fet? M’emboliquen amb una tovallola i m’entreguen a aquells dos, que si vale molt majos, però jo no els conec de res. Em posen al maleter d’un cotxe (jo només havia anat un cop en cotxe i tenia 1 mes) i després d’una hora i una marejada que em va fer vomitar arribem a una casa nova. Jo només tenia ganes de plorar i de tornar amb els meus companys, amb els que jo coneixia. L’Edu i l’Anna el primer que van fer va ser acariciar-me i parlar-me molt suaument, després em van treure com 50 paparres de sobre (es veu que en el bany només em van treure la pols) i es van adonar que tenia puces, merda!

Tot seguit em van posar una miqueta de menjar, de gat, es veu que és el que tenien perquè li posen menjar a un gat que un veí va deixar penjat quan va deixar la feina. Total, que em vaig fotre el menjar del gat i em vaig quedar tan content. Però seguia amb una mica de ganeta. L’Edu va marxar durant una estona i em vaig quedar amb l’Anna que em va seguir traient paparres, fent mimos i preparant-me arròs bullit (egs). En tornar l’Edu portava més menjar, que em va encantar, l’arròs el vaig deixar per una altra ocasió (ejem ejem). Vaig menjar una miqueta més mentre ells dos dinaven i després encara no sé per què em van tornar a banyar, però si ja m’havien banyat! Que passa avui! Si a mi les paparres i les puces no em molesten i quina pudor que feia aquell sabó. Total, que de cap a la dutxa, jo seguia plorant una miqueta i sentia que ells dos anaven fent “oooooh” cada vegada que em sentien i “eeeeegs” quan veien les puces córrer sobre meu (intentant no morir ofegades) i les paparres ben grosses enganxades. Un cop net i polit van engegar la llar de foc perquè em pogués assecar una miqueta i no tingués fred. Un detall la veritat, però jo seguia intranquil, així que es van asseure a terra amb mi perquè em calmés i ja de pas treure alguna altra paparra rebel. Quin dia més llarg, però encara no havia acabat perquè un cop sec em van posar un collar, però per què?, jo no necessito un collar, els hi demostraré intentant treure-me’l. Ui! Es veu que no me'l puc treure, doncs m’aguanto. Que? Que ara em posen una corretja, però que he fet jo? Anem de paseo i queda clar que no sé anar lligat i que no m’agrada. El que sí que m’agrada és la rebuda que em fa l’Anne (una veïna) que em fa més mimos i em deixa xafardejar casa seva com si fos meva, ens portarem bé. Tornem cap a casa i per fi faig la meva primera caca en el seu jardí, i com se n’alegren, ja em diràs tu per què, porto tota la vida fent caca i ningú m’havia fet festes, però com que em donen premis i em mimen, jo també em poso molt content per fer caca. Començo a relaxar-me i a estirar-me sense estar tan atent, la veritat és que estic cansat.

Ah! Que el dia encara no ha acabat? Ara venen visites per sopar i per coneixem, mira la noia aquella un altre cop, que bé, i un altre noi que és molt simpàtic, que majetes. Ui! Que haig de fer pipi, començaré a olorar a veure on pixo… ui! Que l’Anna se n’ha adonat i m’invita a sortir al jardí, vale surto… ooooh quin gustet poder fer pipi fora… oooooh i que bé que em tornen a donar premis i mimos.

Ja és fosc i han marxat les visites, bé, suposo que ara tornaré amb els meus compis al KSPCA. Ha estat un dia molt diver, tot i la miqueta d’estrès de sortir de casa i la plorera, ah i el bany que se'l podrien haver estalviat perquè després encara em quedava alguna puça que no parava de córrer i em picava. Passen els minuts i allà no es mou ningú per dur-me a casa. Em poso una miqueta nerviós, que passa? Que passa? Ara agafen la tovallola on seia i se l’emporten, però que passa? Molt amablement l’Edu m’indica que anem cap a d'alt. Ui no! Que és fosc i jo no sé que hi ha. M’agafa en braços i em puja, bé, que hi farem, com que sóc peque no puc fer res. Que bé! A d'alt també està l’Anna i hi ha llum a l’habitació! M’estiro a terra però no vull dormir sol, em fa una miqueta de por tot plegat així que l’Edu s’estira a terra amb mi i espera a que em relaxi i adormi, llavors se’n va cap al seu llit. Jo me n’adono però com que estic content que siguin tan bons em quedo on sóc i m’adormo. Quin dia més llarg!

He dormit tota la nit i sense plorar. Quan es desperta l’Anna amb cara de zombi baixa i m’obre la porta del jardí perquè pugui fer pipi i campar una miqueta. Quin gustet fer pipi fora i que em donin premis per fer-ho. Esmorzem tots pleagats i passem el dia entre passejos i jocs, sospito que per educar-me, com que no paren de mirar vídeos del encantador de perros… Avui tot ha estat més divertit perquè no estava tan estressat pel canvi, perquè no m’han banyat ni tret més paparres i perquè sóc la coseta més dolça i bona del món.

Nom: Tro (Trueno/Thunder)
Raça: a saber, però tinc algo de pastor alemany i sembla que seré grandet.
D’on vinc: de Kaganware, un slam a prop de l’ILRI.
Quan em van recollir al KSPCA: al Maig de 2015.
Edat: 4-5 mesos (més o menya Març).