Ara com ara podem dir que hem vist més tros de Kenya que els mateixos Kenyans. Vosaltres pensareu, com pot ser? Tenint tot aquest espectacle de la natura a l’abast és impossible que vosaltres hàgeu vist més que ells. Bé, primer, els Kenyans no és que tinguin molta pasta, i viatgen només els que la tenen (heu de pensar que molta gent camina 1 o 2 hores per arribar a la feina per no haver de pagar el matatu (20 o 30 cèntims d’euro si arriba). Segon, quants de vosaltres heu anat al Montseny, al Pirineu, als volcans d’Olot, a les ruïnes d’Empúries… pel vostre compte, no amb el cole? Doncs aquí passa el mateix, un lleó no és res extraordinari.

Divendres passat, amb el nostre aniversari de casament a prop (recordeu? Aquell casament oficiat pel pare Raúl i el “monaguillo” Dani) l’Edu em va fer una sorpresa. Sorpresa!
L'endemà marxàvem cap a Lake Nakuru National Park. Yujuuuuu!

Aquest cop no ens vam llevar ben d´hora ben d´hora. Vam sortir com els senyors, a les 9 del matí, rumb Nakuru. Ah, que per vosaltres això és d’hora? Doncs els que ens vingueu a visitar no sabeu el que us espera…

Primera sorpresa, Nakuru està net! Té voreres i tot, i els conductors no són kamikazes, fins i tot els matatus. Qué fort, Nakuru només està a 3 hores de Nairobi. Segona sorpresa, l’entrada principal del parc està tancada al públic perquè ha plogut tantíssim els últims anys que el nivell ha arribat a la porta i l’han hagut de traslladar.

Un cop a dins, un dels rangers ens va avisar que hi havia lleons tot girant a la dreta (com el lavabo). Dit i fet, cap a la dreta. El que no ens havia dit és que un dels lleons estava menjant. Tot el cap a dins del que semblava un búfal. Osti, quina pena no haver-los vist caçar. Per cert, nosaltres només hem vist lleones, encara no em vist el melenes en cap dels parcs. Després de fer com mil fotos dels lleons, seguim camí fins que veiem una calavera de búfal. Mmmmm... que pasaria si sortim del cotxe i l’agafem? Total... que deu estar, a 100 m? Va, va passem de llarg que encara ens fotran la bronca (la nostra preocupació no eren els animals salvatges que se’ns podien menjar, collons amb el que costa de veure’ls només faltaria que per sortir un moment ens mengessin).

Anem al llac a veure els flamencs. Innocents! Que no hi ha grans bandades de flamencs a tota Kenya perquè el nivell del llac és massa alt i l’aliment dels flamencs (sigui el que sigui) li agrada l’aigua més saladeta i ara està massa dolça. Això ens ho va explicar un guia Kenyà que parlava castellà (de seguida vaig pensar, aquest treballa per ImageTours, però no li vaig preguntar, tonta de mi) i que anava amb dues senyores que feien encara més fotos i vídeos que jo, em sembla que s’enduien tota Kenya a la càmera. Si que vam veure alguns flamencs en la distància, que ben bé podia ser un “croma” com el de “Casi 300”. Tampoc va ser un trauma (com mínim per mi), vaig tenir la sort de poder anar a l’anellament de flamencs al delta de l’Ebre el 2012 i els vaig poder veure d’aprop. De tota manera, hagués estat bé veure el llac tot rosa i que l’Edu els pogués veure'ls de més a prop. Si tenim sort potser hi haurà una mica de sequera i tornen a visitar Kenya (a poder ser abans de 2 anys).

Aquest mateix guia, que era súper majo, ens va dir que després anirien a veure un lleopard. Si clar, com que us estarà esperant! Nosaltres escèptics de mena, ens vam pirar i vam tornar a veure la calavera. Mmmmm... jo crec que no passarà res Edu, surto en un plis i l’agafo, vale? Fes el que vulguis, jo vigilo des d’aquí (ejem ejem). Total, que surto del cotxe tota valenta directe cap als ossos. Agafo la calavera i miro que no tingui carn ni cucs, collons com pesa, i torno cap al cotxe. La posem a dins d’una bossa i l’intentem amagar. A tot això quan avancem uns 300 m pel camí veiem un cotxe de rangers del parc. Merda, ens han pillat! Pasem per davant i no se m’acudeix res més que saludar, si és que una nació chula i morirá chula. Els Rangers van passar de nosaltres. Bien! Amb la tonteria, els que anaven a veure el lleopard ens havien agafat. Bé, si ens ho posen així els seguirem a veure el teòric lleopard. Després de mitja hora de camí (espero que veiem el p--- lleopard perquè estem a prendre pel cul del Lodge) tots els cotxes es paren. Quinze cotxes parats mirant... els arbres, perquè allà no es veia res de res. Al cap de molt mirar i remirar branca per branca i no veure res, vam preguntar a uns d’un altre cotxe i ens van indicar on era. Bé, a hores d’ara i després de fer moltes fotos i ampliar-les encara no sabem si vam veure el lleopard o si era una branca, necessitem prismàtics. Lo intrigant és com sabien els guies on estaria el bitxo? (ens comprarem una radio al cotxe per connectar amb el canal dels cotxes amb guia, llavors veurem qui troba els bitxos raros).
Volta que volta pel parc es va començar a fer de nit.
- Va! No passa res, si dormim a dins del parc no tenim perquè anar cap al lodge encara.
- Fem un safari nocturn?
- Si, que guai!

Només us diré que vam descobrir perquè et fan sortir del parc abans de que es faci fosc.
Nosaltres anàvem ben tranquils per la carretera quan veiem uns búfals al camí (uns 20 o 30), bueno, no passa res. Ens parem i pensem, ara marxaran. Doncs no, van venir més búfals. Val a dir que els búfals són gairebé més perillosos que els lleons, un lleó no ataca un cotxe i un búfal si. La cosa s’estava posant negre (i no només perquè era de nit).
- Ara que? Tirem enrere?
- Va si, tira enrere i els hi deixem espai, no sigui que s’espantin i facin forats a la xapa del cotxe.
- Vale, vale.
Pi-pi-pi-pi (soroll de tirar marxa enrere, perquè us poseu en situació).
- Nen, que no marxen, que aquest deuen dormir aquí, tanca els llums que no ens vegin (quanta tonteria! Per no veure dues tones de ferro, mimetitzats amb el medi).
- Vale vale, apago els llums i el motor.
- Si si. Mira, faré fotos sense flash però obrint molt l’obturador i potser veiem on són (ara heu vist que m’he llegit les instruccions de la càmera de fotos i que no només faig servir l’automàtic).
- Ah vale.
- Collons! Que estan aquí mateix! Ens estan envoltant, avui dormim aquí.
- No dona no, ja marxaran.

Passen els minuts i allà només es movien les seves cues.
- Algo haurem de fer.
- Home, potser si. Que fem?
- No porto la guia per mirar com reaccionar davant d’un búfal (estem fets uns Tarzans).
- Mira, jo engego el cotxe i a veure que passa.
- Vinga va, una mala tirem enrere tant ràpid com puguem.
- Bueno, vale.
Rum rum (soroll de cotxe).
- Ostia, que es mouen!
- Potser el soroll els espanta?
- Vale, doncs accelera en plan garrulo
- Vale
Ruuuuuuuuum, ruuuuuuuum, ruuuuuuuum (5 euros menys de benzina). Veiem que es comencen a apartar del camí. Triunfada, ja podem tirar uns metres endavant.
- Merda!
- Ostia puta! Que n’hi ha més
- Quants n’hi deu haver? 200? Més?
- No ho sé, però no em fa ni puta gràcia, estem envoltats completament i aquí hi ha cries. No crec que als búfals els agradi que estem aquí i de nit. A mi no me’n faria.
- Però ara no podem tirar enrere. Mira, accelerem com abans i a veure si s’aparten. Serà millor que quedar-se aquí tota la nit.
- Vale va.
Súper ruuuuuuuuuuuuuuuuuum, ruuuuuuuuuuuuum, ruuuuuuuuuum (20 euros menys de benzina).
- Vale, vale, s’aparten.
- Bufff
A 10 km/hora si arribava vam anar tirant. Un cop passats els búfals ens topem amb uns rangers (si és que tenim una sort...).
- Ostia, nosaltres de nit pel parc i amb un cap de búfal al cotxe
- Calla calla, no sigui que ens entenguin (moment paranoic total, el que ens faltava un ranger Kenyà parlant català). Hi how are you?
- Fine fine (senyor ranger amb escopeta, el tio mirant a dins del cotxe amb la llanterna, nooooo que tenim el cap a dins, anem a fer de damisela en apuros)
- I think that we are lost. We want to go to the lodge X but we didn´t find the way (mentira!). Can you give us the directions in this map?
- Oh. Sorry, this map is not OK because of the overflow.
- Oh! Maybe this is the reason why we are lost (mentira!)
- Follow this and this, turn here and here and you´ll be there. Turn of the lights! (que collons vol ara aquest tio?)
- Ok, Ok (el tio fot el cap dins del cotxe, merda, el cap)
- Can you see these little lights?
- Yes yes, for sure.
- It´s there.
- Thank you .
- Asante sana.
- Have a lovely night.
- You too (que educats que es aquest idioma)
Avancem uns metres.
- Anna, sempre em fots en uns follons!
- Jajajajajaja (així té més emoció)

Arribada al lodge, ens disculpem per arribar tan tard i diem que ens hem perdut. A ells tant se’ls emfotia, això si, la nostra clau era l’última per agafar. Sopar, espectacle de dansa africana amb donatiu associat (si vas de pijo, has d’anar amb tot).

L'endemà la cosa va ser més sosa. L’única cosa remarcable van ser les vistes del llac des d’un altiplà i que ens vam topar amb uns monillos (babooons) que venien en manada de cara i no sabíem si es que fugien d’alguna cosa. No fugien de res però va ser molt xulo perquè hi havia cries per tot arreu i algunes encara enganxades de la teta de la mare (fotico xules). També és remarcable que vam fer un cambiazo de cap de búfal perquè el que jo vaig agafar tenia les banyes trencades i vam veure un altre més molón. Aquesta vegada va baixar l’Edu del cotxe per agafar-lo, però no us penseu que va caminar 100 m per la perillossissima savanha, noooo, va apropar el cotxe fins al costadet mateix (gairebé l’aixafa) i només va obrir la porta. Per això vam comprar el 4x4.

Hora de marxar i de dinar. Preguntem a la porta on dinar (si és que no aprenc, que tenim un cap de búfal al cotxe!). El tio de la porta ens diu un hotel, clar, som muzungus, se suposa que mengem a llocs pijos. Seguim les indicacions però abans d’arribar veiem un lloc local que pintava bé. Mira tu, vam dinar per menys de 8 euros els dos (a risc de cagaleres) i a més ens van rentar el cotxe de pols per dins i per fora. Evidentment vam pagar més de lo estipulat pel cotxe perquè una cosa és una mica de pols i lo altre és el camp de patates que dúiem nosaltres. Tres hores més tard, a casa demanant pizza. Ja és una tradició, el sopar després d’una excursió és una pizza de Debonairs.