Després d’unes quantes hores de vol, bé, unes quantes no, moltes hores de vol, vam arribar a les 7:30 del matí a l’aeroport de Bangkok. Uooooh! Però si tenen transport públic per anar cap a la ciutat! Uooooh, però si el transport públic és eficient! Comencem bé.

Arribada a l’hostal súper d’hora i creuem els dits perquè ens deixin abandonar allà les maletes.  La noia que ens atén no només ens diu que tenen consigna per les maletes sinó que a més ens deixen dutxar-nos a les dutxes comunes, perquè la nostra habitació encara no està llesta i que si volem podem menjar unes torradetes i un cafetó. Us podeu imaginar la il·lusió que ens va fer poder-nos treure la son, la suor i el mal cos que se’t queda després de volar. Per aquest motiu (i perquè el preu i la ubicació estan súper bé) aquesta hostal es mereix que posem el seu nom al Blog: Pan Pan Hostel (el podeu trobar a Booking.com).

Ben netets ja estàvem llestos per començar a explorar la ciutat. La primera cosa que vam explorar va ser la cuina Tailandesa. Hi ha tanta varietat de menjar i de llocs on menjar que en un any no podries provar-ho tot: carritos pel carrer, restaurants petits a qualsevol cantonada, motos amb fruita que paren si vols algo, gelats, sucs, granissats, restaurants pijos, menjar ràpid... Com que l’Edu i jo som més de poble que les barretines (ho hem dit sempre i ho seguirem repetint perquè és veritat i tenim proves prou sovint) no havíem provat mai a la vida la cuina Tailandesa. Molts direu: Impossible! Si a Barcelona hi ha molts restaurants Tailandesos. I nosaltres us contestarem: som de poble! I fins fa poc no teníem un duro per anar provant cuines exòtiques.

Com que els nostres estómacs estan més que immunitzats contra gairebé qualsevol patogen després d’un any i mig a Nairobi, no teníem pas por de menjar a qualsevol lloc i de qualsevol manera. Així que quan vam veure un restaurant petitet al costat de l’estació central, on teníen un munt de fotos a les parets, ens vam dir “allá que vamos”, no sabíem ni que oferien per menjar.

El primer contacte amb la cuina de Tailàndia no va poder ser millor, que bo que estava tot! Fins i tot la Coca-cola estava més bona allà! Aquesta també va ser la nostra primera vegada menjant amb cullera i “empujando” no amb pa, si no amb una forquilla. En Sheldon de The Big Bang Theory ho explica molt bé en un capítol:

Ja ens havien avisat que a Bangkok fa mooooolta calor i humitat, i que a l’Abril encara és pitjor, però nosaltres que mai fem cas de res (per exemple, aneu ben abrigats al Mount Kenya que fa molt fred i hi ha neu, pa qué! Anem amb texans que total... això és Àfrica i aquí sempre fa calor). A més, som de Barcelona i allà si que fa calor i humitat. Total, que ens vam posar a fer turisme després de dinar, cap allà les dues de la tarda, amb un Sol que queia i t’esclafava. Que listos somos.

Tot decidits vam anar cap al Wat Traimit (Golden Buddha), el primer temple budista que visitàvem a la nostra vida. Uooooh! Que xulo, quins colors, quina pau... (per cert prepareu-vos per moolts “uoooh” en totes les entrades de Tailàndia). La veritat és que Bangkok està ple de temples, tots ells iguals i tots ells diferents. Els temples semblen bastant nous o súper ben conservats i la gent els utilitza contínuament, no són com les esglésies catòliques on la majoria de vegades estan tancades i només obren quan fan missa i si estan sempre obertes llavors vol dir que et fan pagar. Aquí tothom pot entrar quan vulgui, per meditar, resar, ser beneit... tothom respecta i és part vital de les seves vides (pot ser que en un dia vagin més d’un cop al temple).

Després d’aquesta primera incursió en el món budista ens vam fotre el nostre primer gelat de coco (el primer dels milions que ens vam menjar, crec que Tailàndia s’ha quedat sense cocos després que marxéssim) i a fer la siesta a l’hotel, ja no podíem més. Per cert, a Tailàndia fan servir cocos joves, no els viejetes que tenim a Europa... i estan moltíssim més bons!

Després de dormir una miqueta i d’una altra dutxa, ens vam dirigir cap a China Town a sopar. Us estareu preguntant perquè anar a China Town a sopar estant a Tailàndia? Doncs bé, perquè a China Town cada dia del món és Festa Major. Hi ha un carrer (llarg més o menys com 4 rambles de Santa Perpètua) que omplen de xiringuitos amb tota varietat de menjar i per un preu que et faria quedar allà a viure. A la guia de viatge posava que era un bon lloc per passejar i sopar, a la Lonely Planet ni tant sols ho tenen com un Top Pick. Per nosaltres, amants indiscutibles de totes les festes majors, és un súper Top Pick. Tothom de bon rotllo (locals i estrangers), llums de colors, menjant al carrer, cerveseta en una mà i peix en l’altre, que més es pot demanar.

Després de sopar com reis i passejar amunt i avall veient totes les coses exòtiques que voldríem provar els dies següents, que vam fer? Doncs agafar un Tuk -Tuk! Que divertit! Bolcarem, no bolcarem? Ens saltarem el semàfor o no? Té la seva gràcia i com que ja estem curats d’espants venint d’on venim, tot “estupendu”. El primer dia a Bangkok va ser un 10, tot i el cansament.

Al tenir poc temps a Bangkok i voler fer milions de coses vam compactar una miqueta les visites. A l’endemà vam agafar el ferry per anar a la zona històrica, és guai això d’anar pel riu com si fos el metro.

Vam visitar el Grand Palace, Wat Phra Kaew (Emerald Buddha) i el City Pillar Shrine al matí, els dos primers són súper turístics i l’últim és totalment local on et sents un més. Tots els temples són molt macos i impressionants. Per dinar ens vam decidir per anar a un “embarcadero” on només tenien sopes, res més. Però quines sopes, que bones, ens n’haguéssim menjar tres plats, i això que l’Edu no és massa de sopes (o potser no és massa fan de les meves sopes L). Nota: Un altre coco va morir dins la sopa de l’Anna.

A la tarda i volent aprofitar el temps ens vam encaminar cap al Wat Pho (Reclining Buddha) i després, ja pràcticament destrossats, al Wat Arun. Amb això, en teoria, havíem vist els temples més emblemàtics de la ciutat i ja de pas ens havíem pegat una pallissa turística. Suats i cansats anem cap a l’hostal i per la nostre sorpresa vam descobrir el ferry “borreguero”.  Amb el que havíem anat al matí era el turístic (ja ho sospitàvem perquè era una mica raro que en un ferry normal hi hagués un tio explicant el que anàvem veient ;-) ). Que bé! El borreguero mola perquè al costat tens a la senyora que ha anat a comprar al mercat, el nen que torna del cole, al monjo que viatja gratis... i total van igual de ràpids.

Que fem, que fem aquesta nit? Després de consultar al facebook (i d’una bona dutxa, anem a 3 dutxes diàries) i veure que en Xavi ens suggeria una visita cultural per veure els hàbits nocturns de les famoses dones gimnastes de Bangkok i també perquè l’Ivan ens va dir que ho has de visitar un cop a la vida per lo curiós, ens vam dirigir cap al Pat Pong, un dels districtes vermells de la ciutat. No us espereu grans aventures aquí, només ens vam donar una volta pel mercadillo de souvenirs, vam sopar envoltats per turistes com nosaltres i finalment vam anar a un bar on tocaven cançons rollo M80 (a la tarda) en directe (molt xulo). El que més ens va sorprendre/agradar/fer-riure/despertar va ser que ens oferien veure un espectacle de ping-pong contínuament, bé, li oferien a l’Edu, no pas a mi, però a mi em deien que si volia el podia acompanyar, gràcies. No sabíem que a Bangkok hi hagués tantes gimnastes, nosaltres creiem que era més cosa d’unes quantes escollides per una divinitat per tenir aquest don. Està clar que és una cosa més generalitzada i ara em sento més poderosa sabent que tinc aquesta capacitat adormida dins meu. Nota: En serio que només et vas quedar amb el ping pong??? Que hi ha dels smoke cigarretes, shoot ballons, fire candle and drink coca-cola (entre d’altres espectacles)???

Ara se’ns plantejava un dilema, que fer a l’endemà. Bangkok té centenars de temples, des de petits a enormes i només n’havíem vist 4. Però... realment volem veure més temples i que després se’ns barregin en els records i ja no sapiguem diferenciar un d’un altre? Realment volem passar un dia de calor com el d’avui? Ens va semblar que no calia i que a Bangkok hi ha prou coses a fer com per no avorrir-se. Finalment vam decidir de fer una activitat que ens va agradar moltíssim i que repetiríem sense pensar-ho i no, no la vam fer dins del llit. Al matí vam anar al mercat de les flors, altra vegada és algo que surt només de passada a les guies de viatges però que clarament hauria de ser un Top Pick perquè és súper maco. Totes aquelles ristres de flors de tots colors, muntatges amb flors, “ramilletes”, figures fetes amb flors pels temples... Molt maco, tot i que imagino que devien tenir més feina del normal i, per tant, més flors, perquè s’apropava l’any nou Tailandès.

A la tarda però, vam fer una cosa molt divertida i que no esperàvem que ho fos tant: classes de cuina! A que no us ho esperàveu.

La cuina de Tailàndia ens va agradar tant que vam voler fer una tarda de classes de cuina per aprendre una miqueta. La classe va començar amb una visita al mercat local per veure les varietats de fruita, verdura, espècies... com que era la tarda el mercat estava mig tancat però la profe (que deu conèixer totes les parades) ens ho va poder ensenyar tot igualment. Després cap a la classe on ens va ensenyar a fer uns quants platillos: curri verd, sticky rice amb mango, amanida picant... i a fer roses amb tomàquets, quina ràbia que a l’Edu li sortís més maca que a mi. Nota: que esperaves???

Com que ens va agradar tant aquesta escola de cuina i ens ho vam passar molt bé (la profe és súper maca i divertida) també posarem el nom al Blog: Sompong Thai Cooking School. Però teniu en compte que si ho voleu fer haureu de reservar la classe un dia abans, no feu com nosaltres que vam anar el mateix dia al matí i vam haver de preguntar a dues escoles abans de que ens diguessin que tenien lloc en aquesta, tot i que al final va ser una sort. De la classe de cuina vam haver de marxar pitant i sense acabar-la perquè havíem d’anar a agafar el tren nocturn cap a Chiang Mai a l’estació central. De tota manera, a l’escola de cuina ens van empaquetar tots els plants que havíem cuinat i un més que ens van preparar ells perquè ens ho poguéssim menjar al tren, que majos.

Del viatge cap a Chiang Mai i del festí que ens vam pegar en el tren ja parlarem en la següent etapa, recordeu, això és com el Tour (o la vuelta o el giro... o el que us agradi més).

Com sempre més foticos a foticos xules.