Que collons Diani beach que Kilifi beach, que passa amb Mombasa i tots els boys de la beach, si aquí tenim mil platges com la de Tamarit, d'Empúries fins a l’Ebre i més Sol que Tahití…

Amb aquest títol pensareu, però no havíeu estrenat una secció al blog per aquestes coses (Ser Pares a Kenya)? Doncs no, perquè aquesta serà una de les últimes aventures abans de l’aventura definitiva que canviarà les nostres vides.

Fa dos divendres ens vam embarcar en un viatge de tres dies a la costa Kaniana amb en Francesco i la Nicla, dos Italians que fa poc que han arribat a Kenya i que també estaven de baby moon. Estem molt avergonyits d’haver trigat dos anys i pico en anar a la costa de Kenya, sent una de les àrees més maques de tot el país (no és que ho diguem nosaltres, ho diuen els Kenians, els Wazungus, els Kenyans-Indis…), però per fi va arribar el dia. El destí era Diani Beach i el medi de transport una avioneta per a no més de 15 persones, però de més de 15 anys segur. Ai mareta, quina por!

Diani és un poble de costa petitet i mooooolt turístic. Bàsicament tothom treballa pel turisme de platja. Ja siguin els beach boys (perdó, els beach operators, que són com els “vendo coco” de les platges catalanes (ara els “cerveza-beer”) però a la Kenyana i bastant més pesadets) com els hotels, restaurants, rastes que venen figures de fusta, chiringuitos… El poble és una carretera llarga paral·lela al mar on s’ubiquen tots els hotels i restaurants.

El mateix divendres a la tarda ja vam anar cap a la platja, no podíem esperar. Com sempre, l’Edu va dir: “que vols que et digui, les platges catalanes són més maques”. Com que ell és un noi de platja i llop de mar… De fet per l’Edu la platja de Doha, les de Tailàndia, les de les Canàries… cap és més maca que les platges catalanes. CAP. La veritat és que no estem acostumats a aquest tipus de platja que dona a l’oceà. Nosaltres gairebé no tenim pujades i baixades de les marees i la platja sempre té la mateixa pinta. Diguem que no hi ha cap moment del dia en que la platja es vegi despullada fins al punt que li veus les algues i les roques que semblava que estàven ben al fons. Total, que al principi no ens va convèncer massa Diani. A l’endemà, però, se’ns van quedar els ulls com a plats quan vam veure la sorra blanca i l’aigua turquesa típica de les fotos del Carib. Collons, això ja és una altra cosa!

El Francesco i la Nicla volien caminar fins al “riff” (arrecife?) però l’Edu i jo (i per culpa de la meva inestabilitat i de que l’Edu es va agafar les pitjors flip-flop per caminar per dins l’aigua) ens van quedar fent banys d’”asiento” on trenquen les onades. Relax total! La pena és que no dúiem ulleres per fer snorkel. Bé, pena per mi, l’Edu ni de conya. El dinar, de xiringuito, com havia de ser. Encarreguem el menjar per dinar cap a les 2 i acabem dinant cap a les 3 i pico (Kenyan way), però estupendu: peix (White snapper i taffi), gambes (segons l’Edu les més bones del món, se les hagués menjat totes), pop i llagosta (si, si, llagosta per 15 euros), arròs de coco i patates fregides. En acabat bañito, passejada i suc de coco. Un dia de platja com cal!

Però abans d'anar a dormir, sorpresa... unes safari ants van començar a investigar pel lavabo i l'habitació (suposo que en busca d'humans per menjar), així que vam estar una bona estona fent servir les xancles per aniquilar-les (és el que haguessin volgut fer amb nosaltres...).

A l’endemà va passar una cosa que jo mai m’hagues imaginat que veuria. L’Edu se’n va anar a navegar amb Katamaran amb en Francesco! Va estar una hora de navegació abans no es mareges com una sopa i hagués d’abandonar el vaixell. Estic súper orgullosa d’ell! Com que la Nicla i jo estàvem prenent el Sol (o fent el vago, diguem-ho com vulguis) prop del xiringuito, el nostre baywatch (l’Edu) es va quedar prenent una Coca-cola fresqueta (recuperant-se de la sopa) i vigilant les nostres bosses.  Vam dinar al mateix lloc i per petició de l’Edu, més gambes!

Com que jo sóc una estressada, ja ho sabeu, vaig començar a patir pel l’hora, perquè … vale sí, l’aeroport està a 10 minuts d’on dormíem (uns cottage molt xulos i barats a 100m de la platja), però els avions no esperen a ningú i eren tres quarts de tres quan deixàvem la platja i l’avió sortia a dos quarts de quatre. Bé dons, després de córrer una mica posant les coses a la maleta i pegant-nos la dutxa més ràpida del món agafàvem el taxi a les 3 i arribàvem a l’aeroport a un quart de quatre (ufff). Total, que un cop allà, l’avió no va arribar fins a les 4 i pico. De tornada el vol no va ser tan emocionant ja que l’avió era molt “fashion”  (als anys 90 devia de ser fashion) i més gran, així que poques turbulències.

Arribada a Nairobi i final del nostre baby moon. Ara toca pensar en acabar de comprar les coses pel peque i arreglar l’habitació on ell no hi serà gairebé mai però on guardarem les seves cosetes.

Coses interessants a fer a Diani:

• Sopar al Ali Barbour’s Cave: restaurant a dins una cova on tenen un peix boníssim
• Dinar de xiringuito a la platja, no saps que nassos acabaràs dinant però segur que és boníssim i fresc.
• Beure suc de coco directament del coco asseguts a la platja
• Navegar amb Katamaran, fer kitesurf…
• Snorkel
• Cremar-te l’esquena encara que t’hagis posat 5 litres de crema cada hora