Que sí, que sí!!! Que ja actualitzem el blog… Que pesats…

Avui toca explicar quan vam marxar de vacances (al Setempbre). I a on vam anar us preguntareu? Doncs a una terra llunyana, amb mar i muntanyes, situada en un altre continent, aquest país té una capital molt i molt maca... A una illa paradisíaca? Més o menys, si tenim en compte que hi ha un gran riu amb petites platges. Encara no? Doncs crec que queda ben clar... vam anar de vacances a Catalunya!!! Però abans vam fer una petita escala i això és el que us explicarem avui... aquesta petita escala.

Com sempre ens llevem ben d’hora ben d’hora... Noooooooo!!! Aquest cop no!!! Aquest cop viatjarem de nit, així que cap a les 21.30h ens van passar a buscar per anar a l’aeroport. El vol no sortia fins l’ 01.30h, però ja sabem que aquí a Kenya es necessita temps per evitar ensurts. Mentre esperàvem el vol, vam decidir fer un petit snack al bar i vam veure dos personatges sospitosos que es van asseure ben a prop (ja ho explicarem més endavant).

Obren la porta, ja podem anar entrant, però quina cua!!! Ens asseurem aquí... ull, els personatges sospitosos estan asseguts aquí, agafar el mateix vol que nosaltres?

Hora de volar!!! Cap a l’avió... ja estem a la pista, 3-2-1 cap a munt, ja estem volant direcció Qatar!!!
No cal explicar gaire del vol, unes 6 hores on vam menjar una mica i sobretot dormir. Ah sí, només una anècdota, la senyora del costat em va despertar de cop (a cops de colze) perquè a ella l’assistent de vol li va demanar ajuda perquè en teoria és doctora (però de laboratori!!!), per suposat despertant-la... Aquesta gent... (Anna: el graciosillo de l'Edu fent de les seves).

Arribem a Doha, entrem a l’aeroport i com és una petita escala (només 19 hores), vam decidir passar el dia a la ciutat, així que a fer el visat... Ostres, els sospitosos estan en aquella cua, també van a Doha, jolín...
Tot correcte, tenim visat d’entrada i sortida. Petita explicació (no 19 hores d’explicació, tranquils): Qatar és un país que fa visats d’entrada i de sortida, així que si no tens visat de sortida et quedes al país. Aquest és el problema de molta gent que ha anat a treballar allí i ha volgut marxar abans de temps. Si no tens el visat no surts, així que et quedes fins que acabis la feina. Curiós.
Són les 7.30h del matí, tenim son i ens hem d’esperar fins les 9h... anem a fer un cafè. Ostres una Fargi... Resum, capuccino i crêps per esmorzar.

Després d’esmorzar decidim donar una volta fora de l’aeroport mentre esperem a les 9h, ostres tu, vam durar 5 minuts fora... quina calor!!! I encara no eres les 9 del matí.
A les 9h ens recullen per fer un tour per Qatar, viatge organitzat un dia abans. Tot sobre la marxa, com sempre. Durant aquest tour, el noi, del Tibet, ens explica que el 80% de la població del país és estrangera i el 20% restant, gent de Qatar, que treballa pel govern (com funcionaris). En aquest tour ens dirigíem cap a sud del país. Anàvem per una gran carretera (rotllo autovia) i quan vam sortir de Doha, tot eren dunes i dunes a cada costat, fins que es va acabar el paviment... Llavors també hi havia dunes davant. Desinflem rodes i continuem endavant, comença l'aventura!!!

Sí sí, conduint per les dunes, però no us penseu que anàvem entre dunes, no no, anàvem amunt i avall per les dunes, com una muntanya russa. Que heavy! Algun moment ens posàvem pràcticament verticals cap avall i abans d’arribar al final, gir brusc i sortint de la duna de costat. Tot un professional... Per cert, no sé com en Carlos Sainz va trobar una roca en mig d’un desert de dunes...

Li podeu preguntar a l’Anna que li va semblar la conducció sobre les dunes. Anna digues!!!
Anna: em va semblar molt guai i el noi controlava la situació, però... collons quin cague (ja sabeu, les pesigolletes que es tenen quan veus la baixada del Dragon Khan). Com se’ns espatlles el cotxe al p--- desert a més de 40 graus, m’hagués cagat amb la mare que va parir la duna i el conductor.

Vam arribar fins a un llac (entrada d’aigua de mar) que feia de frontera amb Aràbia Saudí. Després van anar a una espècie de camp on vam descansar i dinar. Però abans de dinar ens vam banyar al Golf Pèrsic. Sí sí, aquest mar on sempre que s’escolta és per guerres amb Irak, Iran, Kuwait, bla bla... Però no vam veure cap míssil ni armes de destrucció massiva... No hi havia ningú, l’aigua era clara, neta i que calenta!!! Era com banyar-se en una banyera calenta... I quina calor fora... Sorties de l’aigua i en 5 minuts ja estaves sec. Després de dinar, dutxeta i cap a Doha un altre cop.

El driver va posar benzina. A què no endevineu el preu, al canvi eren 0,20 euros el litre. Igualet a la resta del món eh! Finalment ens va deixar al Museum of Islamic Art. Entrada gratuïta (govern si us plau, la cultura ha de ser sempre gratuïta). L’Anna va gaudir moltíssim de l’art dins de l’edifici. Jo també, però vaig gaudir més de l’edifici en si. Això també és art!

Anna: és molt molón anar amb algú a un museu i que aquest es passi tota l’estona dient... “ostia, quants diners que tenen aquest de Qatar perquè aquestes parets estan revestides de no sé que... i l’il·luminació indirecte que ben trobada... i aquests vidres deuen ser de més de 10 mm... quin disseny d’escala més guapo... bla bla bla” quan en teoria el interessant són les coses exposades. L’Edu no en va veure gairebé cap, i això que hi havia unes cuirasses de guerrers perses o otomans dignes de Juego de Tronos. Per cert, quan hem d’aprendre de la cultura islàmica, mentre a Europa vivíem a l’Edat Mitjana en un pou de foscor i incultura, ells estaven desenvolupant totes les ciències actuals. Merda de religió que s’ho acaba tragant tot.

D’aquí vam anar al centre antic de la ciutat, el Souq Waqif, que estava completament renovat i semblava nou, amb construccions típiques de la zona. Aquí l’Anna em va preguntar... perquè surten aquests tronquitos de la façana... Mira qui pregunta ara per coses d’arquitectura... mentre jo mirava l’art que hi havia al carrer... Estava ple de restaurants (alguns locals i altres per guiris) i de botiguetes de souvenirs, de roba, d’animals, d’espècies... de tot en general. Vam prendre algo, després vam sopar en un restaurant marroquí i sorpresa, els personatges sospitosos estaven sopant a la taula del costat on vam seure nosaltres.
Després de sopar, vam sortir a la terrassa i vam fer un te i una shisha. Quina calor! Tenien la terrassa plena de mega-ventiladors per refrescar, de fet tots els restaurants tenien ventiladors i humificadors per controlar la temperatura exterior de les seves taules, però tot i així, quina calor! Eren les 9 del vespre, completament de nit, estàvem en una terrassa i estàvem suant. Increïble!
Després de gaudir de la fresca vam anar a buscar un taxi i cap a l’aeroport un altre cop. El taxista ens va informar que en aquell moment estàvem a 38 graus (teníem febre, saps) però que durant el dia havíem passat els 50, amb raó el mar estava tan calentet (Anna: semblava una piscina pública plena de nens, per dir-ho fi). De viatge vam veure l’skyline de Doha, amb tots els edificis moderns il·luminats de nit amb el Corniche Bay davant.

Un cop a l’aeroport, pugem a l’avió i a dormir, demà arribarem a Barcelona.
Per cert, els personatges sospitosos, eren sospitosos de ser catalans. Els primers catalans que hem vist a Kenya en 1 any.
Anna: només alguns apunts interessants. A Qatar, pel que vam veure, les dones vesteixen de negre, però sembla més que portin un “sobretodo”, és a dir, algo per cobrir la roba quan surts de casa, que no pas un vestit en si. Hi havia dones totalment tapades, a les que només se’ls hi veien els ulls, d’altres, en canvi, duien la cara destapada (les noies més joves). Els homes, al contrari, vestien de blanc totalment i amb lo morenos que són feien molt de goig. Així que tota la ciutat semblava una festa de blanc i negre.
Blanc i negre i guiris, és clar... que són el 80%! Doncs si, semblava un cobre-roba, ja que a vegades es veien pantalons molt col·lorits sota el vestit de les noies. No es mostra qui té més o menys poder adquisitiu (com a mínim als estrangers).
Per cert, Qatar està bé per visitar 1 dia, com molt 2 dies... però per viure... ni de conya!!! Ens quedem amb Kenya.