Les formigues Siafu, nom en swahili (safari ants, driver ants, marabunta...), es caracteritzen pel seu comportament depredador, el seu caràcter nòmada i les seves incursions en les quals un enorme nombre de formigues (fins a 2 milions de formigues obreres en columnes de fins a 20 metre d'ample i 200 metres de llarg) s'endinsen en una àrea atacant les seves preses en massa, tot i que la colònia pot arribar a tenir fins a 20 milions d'individus.

La formiga reina és la més gran mai coneguda. Normalment creix fins arribar als 5 cm però en ocasions pot arribar a fer 8 cm de gran.

Un altre tret característic és que a diferència d'altres espècies de formigues, aquests exèrcits no construeixen formiguers permanents i la colònia es mou gairebé sense parar durant tota la seva existència.
Aquestes formigues ja existien durant el Cretaci i han evolucionat poc des de llavors.

Fase nòmada i estacionaria

Aquestes formigues tenen dues fases d'activitat: una fase nòmada i una fase estacionaria (sedentària).

Durant la fase nòmada les formigues es mouen durant el dia, capturant insectes, aranyes i petits vertebrats. En fer-se de nit formen el seu niu, que canvia gairebé diàriament. Protegeixen les seves rutes amb soldats. Durant la caça estan acompanyades per diverses aus, que devoren els insectes que fugen del pas de les formigues.

La fase estacionaria, que dura aproximadament de dues a tres setmanes, comença que les larves passen a l'estat de pupa. Des d'aquest moment, les presses amb les quals s'alimentaven les larves s'utilitzen exclusivament per alimentar a la reina. L'abdomen de la reina s'infla considerablement i pon els ous. Al final de la fase estacionaria, l'eclosió de les pupes coincideix amb l'aparició de les formigues obreres dels seus capolls. Tot seguit les formigues renoven la fase nòmada.

Nius

Les formigues Siafu no construeixen un niu com la majoria de les altres espècies de formigues. Construeixen un niu vivent amb els seus cossos conegut com a bivac. Els bivacs solen situar-se en els troncs dels arbres o madrigueres ja existents, i el formen unint les seves potes unes amb altres creant una espècie de bola, que tot i no semblar-ho, és una estructura ben construïda.

Les formigues obreres més grans se situen a l'exterior i les més joves a l'interior. En cas de pertorbació, les formigues soldat es reuneixen a la part superior del campament disposades a defendre el niu amb les seves potents mandíbules.

L'interior del niu està ple de nombrosos conductes i conté moltes cambres amb els aliments, la reina, les larves i els ous.

Alimentació i incursions

Les formigues legionàries poden consumir fins a 100.000 animals al dia, per tant poden tenir una influència significativa en la població diversitat i comportament de les seves preses. Aquesta espècie de formiga contribueix en el control del ecosistema gràcies al seu instint depredador, ja que elimina plagues d'altres espècies, tot i que jo també la consideraria com a plaga.

Ataquen a tots els animals que no són capaços de volar i als que reaccionen lentament. Tot i que mataran els petits vertebrats que quedin atrapats en les incursions, si aquests no són una presa de les formigues, els deixaran enrere i seran consumits per carronyers o per les mosques que pots ser que acompanyin a aquestes formigues. Normalment busquen les seves presses sobretot entre les fulles caigudes i la vegetació baixa. Envaeixen nius d'altres espècies, com pot ser els de les termites. No canvien de lloc fins que exhaureixen les presses de la zona.

En les seves incursions, les formigues guerreres segueixen dos patrons: la incursió en columna i els atacs en eixam.
Com a exemple d'atac en columna, els membres de l'eixam es divideixen als costats de la ruta principal i formen petits grups de cerca, amb una formació similar a un arbre amb les branques. Els camins secundaris poden estar molt separats entre ells.

Com a exemple d'atac en eixam, les formigues tenen la ruta principal, per després separar-se en múltiples branques en una formació similar a un paraigua, però els seus camins secundaris estan molt junts i es poden anar creuant moltes vegades, cobrint de forma molt efectiva una gran àrea. D'aquesta forma la columna es pot obrir en ventall abastant un ample de fins a 20 metres.

Curiositats

Han aparegut diverses vegades en pel·lícules, com a Marabunta o a Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall, tot i que de manera exagerada.

Una de les coses més terrorífiques és que són bastant "intel·ligents". Saben com coordinar-se i preparar emboscades a les colònies d'insectes veïnes, com les termites. De fet, aquestes són el plat preferit d'aquestes formigues.

Les formigues reia posen entre 3 i 4 milions d'ous al mes.

Algunes tribus Maasai fan servir la mossegada de la formiga guerrera com a grapa (o punts) per fer cicatritzar les ferides, degut a la força que tenen a la mandíbula i a que no et deixen anar.